Anàlisi del Samsung Gear S3 Classic

Jo era un enamorat de Pebble. Tenia el primer (posteriorment anomenat Classic), després em vaig comprar el Time (segona generació) ni més ni menys que a la seva oficina a Palo Alto, Califòrnia i volia comprar-me el nou que van presentar a l’estiu a Kickstarter (sortosament no ho vaig fer). El temps ha demostrat que el mercat dels rellotges intel·ligents és un mercat petit i al qual només perfils força techies, com jo, estem disposats a gastar diners. Per això, Pebble va fer fallida a finals del 2016.

Des de llavors em sento orfe. Tot i que el Pebble (de moment) continua sent funcional, el vaig deixar de fer servir. Vaig sense rellotge. Ni un de convencional. Per això, volia veure un producte que, si més no, és curiós: el Samsung Gear S3 Classic. Curiós perquè en un mercat en ple retrocés, una marca hi continuï apostant (no és un secret que als coreans els agrada provar nínxols).

El Gear S3 és una aposta de Samsung per un mercat que cada vegada desperta menys interès

Tot i que Samsung és clarament coneguda pels seus smartphones amb Android, des de fa unes generacions els seus rellotges intel·ligents incorporen Tizen, un sistema operatiu que va fracassar a mòbils i ara ha trobat el seu forat amb aquest tipus de dispositius. No ens equivoquem, però: el Gear S3 està dissenyat per funcionar amb Android, o més ben dit, amb els serveis de Samsung que corren sobre Android, però també és compatible amb iOS (una mica més limitat per allò que Apple capa APIs a desenvolupadors externs).

Tizen en sí no suposa cap problema: a no ser que ens volguem posar a remenar amb els budells del sistema, no notarem cap diferència (sobretot a nivell d’aparença) amb un TouchWiz (la capa de Samsung) estàndard: el llenguatge gràfic és pràcticament calcat i s’adapta la UX a un rellotge. Una adaptació, per cert, poc llunyana a Android Wear.

El principal punt en contra de tenir un sistema operatiu propi en comptes d’un estàndard és l’interès dels desenvolupadors. Ja em passava amb el Pebble, però aquí encara s’accentua més: no hi ha pràcticament aplicacions, sobretot en comparació amb el superpoblat Apple Watch i el suficientment ric Android Wear. Descarregables des de la Botiga de Samsung, això sí, tenim aplicacions bàsiques com Spotify.

No és un drama, però. Una de les principals raons perquè els smartwatches han fracassat és pel fet manifest de no ser especialment amigables a l’hora de fer-hi llargues interaccions. En el meu cas, el principal ús que històricament els hi he donat, deixant de banda el fet de mirar l’hora i cronometrar, és mirar les notificacions.

Les notificacions és una cosa que si la fas mínimament bé en un rellotge, creen una experiència satisfactòria. En aquest cas és així: Girant cap a l’esquerra, les tenim totes per ordre cronològic, i les podem anar marcant com a llegides. També des de la notificació mateixa, podem llançar accions al mòbil (la manera més habitual de respondre) o també podem tornar missatges predeterminats o fer servir el control de veu (personalment ho trobo menys pràctic).

La majoria d’ajustaments es poden tocar des del mateix rellotge, però ja hem dit que és força incòmode interactuar amb una pantalla tàctil la qual tapes amb el dit quan la toques. En qualsevol cas, podem configurar el que volguem, veure l’estat del rellotge, i canviar l’aparença del rellotge en si (menció especial a que no només es poden descarregar caretes pel rellotge sinó que les per defecte són altament personalitzables) des de l’aplicació pel telèfon mòbil. Us n’adjuntem algunes captures:

Passem ara a l’apartat més relacionat amb el maquinari. Començant per l’aspecte exterior, aquest smartwatch deixa de ser un smartwatch. Què vull dir amb això? Quan tu portaves un Pebble al canell, clarament era una peça de tecnologia, un trasto que lligava molt poc amb la vestimenta i els cànons clàssics i que, per tant, cridava l’atenció. No és el cas del Gear S3 Classic, que cola perfectament com a un rellotge de tota la vida que porta un empresari amb el seu vestit i la seva corbata.

El Gear S3 és un smartwatch que no sembla un smartwatch

És un rellotge gros, aparatós, que pesa. Com dèiem, sembla un rellotge dels de tota la vida, però es notarà que portem un rellotge. A nivell d’estilisme, té un acabat metàl·lic i la corretja que sembla pell, aquesta última li costa uns dies agafar la forma, però en tot cas, a la caixa la tenim en dues mides per adaptar-la millor a les nostres necessitats. Canviar-les és molt fàcil. El rellotge és resistent a l’aigua (almenys l’electrònica, no sé com aguantarà la corretja el pas del temps).

La bateria que incorpora aquest rellotge és de 380mAh. Pot semblar poc, sobretot respecte al món dels smartphones, però no us deixeu enganyar per les xifres: el Gear S3 té uns nivells de duració de bateria similars als del Pebble, que recordem que té una pantalla de tinta electrònica per estalviar. El fet d’haver de carregar el rellotge com a molt cada quatre dies s’agraeix i molt.

Parlant de càrrega, és inalàmbrica. Sembla ser que s’ha acabat imposant (l’Apple Watch també ho fa així) el mecanisme de tenir una base, dock, en el qual deixem el rellotge i es carrega. Al tenir una bateria quantiativament petita, la càrrega és molt ràpida. El sistema és molt còmode, ja que si tenim aquesta base a la tauleta de nit, podem deixar el rellotge sense allà i sense adonar-nos-en sortirem amb tota la bateria. L’únic punt en contra seria l’acabat de la base, totalment de plàstic.

El Gear S3 el que sí que té és un desplegament de sensors i antenes espectacular, del millor del mercat. Disposem evidentment de Bluetooth per parlar amb el mòbil, però també podem descarregar-hi dades (i fins i tot fer trucades!) a través de la seva connexió WiFi. Podem anar a córrer sense el mòbil amb el GPS integrat i, si encara volem tenir més dades sobre el nostre entorn, també tenim altímetre, baròmetre i velocímetre.

Parlant de sortir a córrer sense el mòbil: al tenir emmagatzematge intern, també li podem connectar uns auriculars Bluetooth i escoltar fins a 4GB de la nostra música preferida. Això sí: no crec que ni la mida ni els materials ajudin a fer-lo gaire còmode per a sessions relativament llargues.

Hem deixat pel final el que és la senya d’identitat d’aquesta gamma: la roda que envolta la pantalla. Tota la interfície es basa en fer-la rodar, i la trobo especialment útil. Com ja hem dit, posar el dit i que et quedi la pantalla tapada és incomode: Apple ho intenta solucioanar amb una petita rodeta al laterial. En canvi, aquí la tenim al voltant de tota la pantalla, sent molt més accessible i còmode de fer servir. T’hi acostumes en cinc minuts,

El veredicte

Més que una revolució, el Gear S3 és una evolució a nivell estètic sobre el Gear S2, més esportiu i totalment de plàstic. A nivell personal m’agradava més aquest, però insisteixo, això dels rellotges (i ja no només els intel·ligents) és com la roba i els accessoris: qüestió de gustos). Per tant, tenim un dels millors smartwatches del mercat, de llarg. La pregunta però, és, continuen valent la pena els smartwatches? Són necessaris per la vida dels usuaris? Si heu repost sí a aquestes dues preguntes i no teniu un iPhone (en aquest cas un Watch és millor), deixeu de buscar: el Gear S3 és el millor.

Això sí: n’haureu de pagar les ganes. Tot i ser una mica més barat que el seu competidor directe, el rellotge d’Apple, els seus quasi 400€ de PVP el fan una opció cara per llegir quatre notificacions i comptar passes.

Més informació | Samsung

Deixa un comentari